Recerca: els reptes de la UB

Autor: Michal Jarmoluk / Font: Pixabay

Un element que singularitza la UB dins del panorama universitari català i estatal és la quantitat i qualitat de la nostra producció investigadora en humanitats, ciències i tecnologia. Els resultats del nostre treball tenen un impacte a la societat, de vegades molt directe, sovint indirecte o diferit. Aquest impacte es veu afavorit per poder disposar d’un mitjà únic, la Fundació Bosch-Gimpera, i un entorn innovador al voltant del Parc Científic de Barcelona. 

És ben conegut que la UB lidera els rànquings més reconeguts a nivell de tot l’estat i de l’àmbit educatiu llatinoamericà i és igualment cert, però potser no tan conegut, que la UB és també la universitat més innovadora de l’estat.

Lluny de tot triomfalisme, cal que ens preguntem com hem arribat fins aquí i, sobretot, com podem anar més enllà, aspecte aquest sobre el qual ara voldríem insistir, perquè per a la UB aquesta no és una pregunta opcional, sinó obligatòria.

Una primera reflexió és que la UB per història i rellevància ha de moure’s en un entorn global. Estem jugant les nostres cartes millor que cap altre universitat: LERU, CHARM-EU, TORCH. Però l’entorn global és progressivament competitiu, amb moltes universitats emergents, mentre que els pressupostos públics no aconsegueixen desfer-se del llast de la crisi econòmica i el marc legislatiu és arcaic i ens ofega.  Com podem en aquest entorn millorar la nostra recerca?

En aquest marc tan poc propici caldrà explicar bé les declaracions de suport a la recerca que aquests dies es poden fer, caldrà explicar com es poden acomplir les promeses d’augmentar els recursos, reforçar les plantilles, millorar les infraestructures i augmentar la difusió dels nostres resultats. 

Augmentar l’impacte, entès com la traducció a nivell social dels resultats de la recerca, serà clau en el futur per atreure nous recursos. Aquesta tendència és ben perceptible en el programa Horizon Europe, en la proclamació de les missions de la Unió Europea, en el paper rellevant que comencen a jugar els ODS i, fins i tot, en les indicacions que ens comencen a arribar dels gestors del Plan Nacional.  

Per a donar-hi resposta, la universitat ha de disposar d’una política científica pròpia. Fins ara, la política científica de la universitat ha estat simplement la suma dels projectes científics dels seus investigadors. Això ens ha portat fins on estem, que no és poc, però per avançar cal anar més enllà. Cal impulsar les activitats transversals i multidisciplinàries, amb un efecte multiplicador. Cal tenir un relat propi i una imatge específica en l’àmbit de la recerca i la innovació. Com?  Projectes com CHARM, i el seu associat TORCH, ens proporcionaran part dels mitjans que ens ajudaran a alinear les nostres polítiques amb els ODS i les missions de Horizon Europe. Ens ajudaran també a ser un cop més capdavanters en introduir noves formes de col.laboració docència-recerca (assignatures de campus, per exemple). Cap aquí és on camina el món.

Hem dissenyat tres esferes de col.laboració transversals en tres àmbits: aigua, alimentació i salut global; medi ambient, biodiversitat i canvi climàtic; i governança, desigualtats i pobresa. I una línia horitzontal metodològica que compta amb les eines de la intel.lgència artificial.

Tot això cal fer-ho a més, des de l’absolut respecte a la llibertat dels investigadors. Absolutament tota la recerca de qualitat ha de ser suportada, finançada i impulsada. La curiositat dels investigadors ha de seguir sent la força impulsora, però a més d’això cal que ens proveïm de les eines necessàries per posicionar la UB en el panorama global.

I quines són les eines que ens poden ajudar? Una ja l’hem esmentat: el finançament específic de les universitats europees: recursos de Brussel·les que per ara hem sabut aconseguir. Però tenim també deures interns a fer. Per exemple, és fonamental que completem de manera molt exigent la renovació del nostre personal docent i investigador. És important que permetem als departaments un marge de responsabilitat en la planificació i gestió de la política de recursos humans en el seu àmbit, un marge que ha de ser progressivament creixent. Una política que es veuria impulsada si existís una actuació governamental d’avaluació dels departaments i instituts.

Tanmateix des de la universitat podem anar fent passos, tot estimulant la política de la qualitat, de l’avaluació i de l’autonomia responsable. Avancem en la implementació d’una ambiciosa normativa d’estructures de recerca, cerquem la coordinació màxima entre facultats, departaments i instituts. Avancem en la reorganització i optimització de les oficines de recerca, amb més promotors, més mentoring i més simplificació administrativa, com la que representarà la reformulació de la Fundació Bosch-Gimpera. Si els recursos que s’han compromès des dels poders públics dins del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement es materialitzen, tindrem marge de maniobra per a una política científica digna de la UB.

Aquest és el nostre compromís amb la recerca, i per fer-ho possible us demanem la vostra confiança i el vostre vot.